Per explicar com és Salt, ho farem pas a pas i per apartats.
1.
Estat: Espanya
Autonomia: Catalunya
Província: Girona
Comarca: Gironès
Àmbit funcional: Comarques gironines
Codi postal: 17190
El terme municipal de Salt té una extensió de 6,41 km2, essent un dels més petits de les comarques gironines. Salt està situat a l'extrem centre-oest de la comarca del Gironès.
El terme municipal de Salt està a 83,7 m sobre el nivell del mar, segons el testimoni que trobem a l'antiga estació del veïnat, ara convertida en l'Estació Jove.
Els seus límits geogràfics són:
La forma de la població és força irregular tal i com es pot observar en el mapa que hi ha a la primera imatge.
2. Demografia
Segons les últimes dades (2009) a Salt habiten 29.985 saltencs/saltenques. La seva densitat de població és 4.550,08 hab/km².
Al llarg del segle XX la població de Salt s’ha multiplicat per tres arribant a ser actualment el poble amb més densitat de població de les comarques gironines.
Les causes que han provocat aquest augment de població tan gran i en tant poc temps han estat des de la prosperitat de la indústria tèxtil, passant per la millora de la xarxa de comunicacions, i també a la saturació urbanística que ha patit la capital de comarca, Girona.
A les dècades dels anys 60 i 70 l’augment de població s’atribueix a l’onada d’immigració que majoritàriament provenia del sud d’Espanya, sobretot d’Andalusia. En canvi a l’inici del segle XXI la població immigrant porcedeix sobretot del Marroc, de Gàmbia i de països llatinoamericans, formant així una població multicultural.
a. Actualitat
A Salt segons les dades de IDESCAT de l’any 2009 a Salt hi ha 29.985 habitants, per a més informació vegeu l’enllaç següent.
3. Política
a. Canvis a nivell general
L’any 1975 el municipi es va agregar a la ciutat de Girona, 8 anys després el poble es va separar de la capital, Girona.
b. Actualitat
L’ajuntament actual del poble està format per:
El govern està format per PSC-PM i ERC, encapçalat per la cap dels socialistes, Iolanda Pineda.
És al primera vegada que hi ha aquest govern ja que va guanyar les eleccions l’any 2007, anteriorment hi havia governant CiU amb Jaume Torramader com a alcalde.
4. Barris del poble
a. Barri Vell
El Barri Vell és un barri de referència de qualitat urbanística, potser el més remarcable, és també el referent històric del municipi. Aquest barri es caracteritza pels seus carrers estrets, curts i tortuosos, el carrer que destaca és el carrer Llarg. Aquest carrer fou l’artèria comercial durant el segle XIX i part del XX, era l'antic camí Ral que anava de Girona a Amer.
Al barri hi torbem diferents punts importants del poble com ara la plaça de la Vila, més coneguda popularment com la plaça de les Llúdrigues, la plaça Verdaguer, la plaça Sant Jaume amb el teatre a can Panxut i una esplèndida escultura semiesfèrica de J. Admetlla. Tots aquest són indrets per passejar-hi sense presses, per descobrir racons amagats i cases senyorials. Per posar fi a la descripció d’aquest barri direm que fa poc s’ha creat un nou parc amb el nom de Parc del Rec Monar. Aquest parc tal i com el seu nom indica està just al costat d’un tram de la Sèquia Monar.
· El barri dels escriptors
En ple segle XXI neix un nou barri. Aquest ja existia però es coneix amb aquest nom perquè tots els noms dels carrers porten noms d'escriptors catalans (Mercè Rodoreda, Martí i Pol, Salvat Papasseit, Joan Maragall, etc.).
Aquest barri apareix poc abans de la construcció i l’aparició del centre comercial i de les zones que l'envolten, aquesta zona es coneix o es fa dir també amb el nom: Pla de Salt.
b. El Veïnat
El Veïnat també conegut per barri de Sant Antoni és un barri que neix espontàniament a finals del segle XIX com a conseqüència de la important indústria tèxtil que sorgia a la població.
Encara ara es conserva una certa atmosfera de la seva estructura de carrers estrets perpendiculars i cases de dues plantes a prop de la indústria de la Coma Cros.
Les cases del barri segueixen el model tradicional agrícola però adaptat als nous usos de les famílies obreres, és a dir, una planta baixa amb una entrada per a posar-hi un comerç o un taller artesanal, la cuina i un pati situat a la part posterior on poder tenir una mica d'hort. En el pis superior hi havia les habitacions.
De sempre hi va existir una rivalitat entre el Barri Vell (el Salt de tota la vida) i el Veïnat, on s'instal·laren gent procedent d'altres pobles que anaven a treballar a les fàbriques. Aquesta rivalitat va arribar al seu punt àlgid amb la construcció de l'estació del Tren d'Olot al barri mentre que a Salt li va tocar només un baixador.
c. Barri de les cases barates
Després de la Guerra Civil es va fer evident la necessitat de donar a la població habitatges dignes. L’any 1954 l'Obra Sindical del Hogar va iniciar la construcció de les Cases Barates al Pla de Salt.
Els noranta-un habitatges que es van construir van suposar un trencament amb l'estructura urbana del Salt que hi havia fins al moment. Aquest barri es va situar just a l'altre costat de la via del Tren d'Olot, aquesta zona era de conreu de secà verge situada entre el cementiri i l'Hospital Psiquiàtric, és a dir, a una certa distància del centre de la vila.
Aquestes cases estan dissenyades per l'arquitecte Ignasi Bosch i Reitg, hi són de planta baixa amb pati i un pis, es diferencien unes de les altres segons el nombre d'habitacions que tenen a la planta superior. Estan organitzades entorn a un element central, la plaça de Sant Cugat que ha donat nom al barri.
d. Barri del Centre
El Sector Centre és el barri sorgit durant els anys 60 i 70 amb l’augment de la població provinent del sud d’Espanya, aquesta zona la conformen carrers estrets i edificis molt alts i de molt baixa qualitat. Ja als anys 90 es van edificar al seu voltant edificis més baixos (entre 3 i 5 plantes). Aquest barri és molt conegut per el seu “desgavell” arquitectònic i el poc interès turístic que té la zona, actualment està força degradada. Dins aquest barri s’inclouen altres petits barris o també coneguts per grups com ara el Grup Sant Jaume o el Grup Verge Maria, que són dues zones amb edificis de 5 o 6 plantes d’alçada, són iguals entre ells (edificis rectangulars, porta d’entrada petita, als baixos amb comerços o bé pis de planta baixa, finestres col·locades de manera regular...) i organitzats de manera regular formant petites places entre ells.
e. Barri de la Maçana
És el barri de cases i pisos de plantes baixes més nou de Salt, està situat a la part on fins fa pocs anys eren camps de conreu. Aquest barri es caracteritza per estar ordenar de manera força regular i harmònica, deixant zones buides entre carrers per posar-hi parcs i places. En aquesta zona no hi ha cap edifici alt que destaqui, però si edificis que cal destacar ja que hi ha El Garbí, dues escoles, un institut... i ja al final de tot de la zona trobem el centre comercial Espai Gironès.
5. Esglèsies
a. Sant Cugat
L'any 882 apareix per primera vegada documentat el nom d'aquesta església en un pergamí del que se'n conserva una còpia de l'any 1225. La construcció actual és de l'any 1635 i a l’any 1913 se’n va fer una ampliació considerable. La sagristia i la casa del campaner formen part de l'edificació, circumstància que condiciona el conjunt arquitectònic de l'església de Sant Cugat. En diverses obres de pavimentació van aparèixer restes de les estructures anteriors a la nau central de l'actual edifici, documentant-se així part d'una senzilla planta rectangular amb afegitons posteriors d'un transsepte i un absis quadrangular.
b. Sant Jaume
Edificada l'any 1972 per Joaquim Maria Masramon i beneïda i oberta al públic el 25 de juny de 1972 per l'arquebisbe de Barcelona Dr. Narcís Jubany.
L'església de Sant Jaume és la parròquia del barri del Veïnat i és un exemple molt representatiu de l'arquitectura racionalista de les comarques gironines (l'ordre, la senzillesa i sobrietat és el més important). Té la planta quadrada, la nau es dinamitza per la disposició de l'eix diagonal des de l'entrada fins a l'altar. El sostre és de fusta i amb pendent.
