COM HA CANVIAT?

Per explicar la història del poble de Salt ho farem cronològicament des de l’època romana fins els nostres dies.

TOPONÍMIA
L’origen del nom de Salt té dues hipòtesis: la primera diu que el nom de salt prové de l’expressió Sale alte, aquesta hipòtesis apareix l’any 1019, la segona hipòtesis apareix l’any 823 i el relaciona amb el mot Salto. Sembla que aquesta segona hipòtesis és la correcta ja que Salto significa gran propietat, per tant podria tractar-se d’un fundi.

LA HISTÒRIA
Salt sempre ha set una plana fèrtil, segurament explotada ja des de la prehistòria. El pla de Salt es creu que ja havia estat conreada pels indigetes, per això els romans van tenir el gran interès de convertir-lo en un fundi.

En l’edat Mitjana Salt estava format per un conjunt de masos, la gent dels quals es dedicava a conrear la terra i a fer funcionar els molins que hi havia prop de la sèquia Monar. La seva demografia en aquesta època constava només d’uns 90 habitants.

Els exèrcits de la guerra dels Segadors i més tard la del Francés, també van escollir Salt com a parada i va ser escenari de revoltes contra els pagesos.

La seva industrialització s’inicià l’any 1781 amb la primera fàbrica de filats i teixits propietat del Banyolí Pere Ramió Armadàs anomenada Ramió i Companyia. A partir d’aquesta primera indústria se n’anaren formant d’altres.
Els efectes d’aquesta primera industrialització es poden veure a nivell econòmic, demogràfic, urbanístic, polític i social. A nivell demogràfic es passà d’uns 600 habitants que hi havia avanç de la industrialització a uns 1.377 habitants l’any 1860. aquest gran creixement de la població provocà l’expansió de la vila, creant-se el barri del veïnat a l’entorn de les fàbriques i el barri de Sant Antoni. A nivell político-social es va produir un gran canvi en la mentalitat del poble, el moviment obrer va assolir un gran protagonisme ja en aquesta època.

En la postguerra el poble es tornà a expandir d’una manera important, pels voltants de la via antiga del tren d’Olot degut a la incidència de la ciutat de Girona. Els anys 60 però, a causa de la saturació urbanística que es va produir al terme municipal de Girona, una gran onada immigratòria arribà al poble de Salt, fent que d’uns 7.077 habitants que hi havia l’any 1960, s’arribés als 11.477 habitants l’any 1970. Arran d’això s’inicià l’especulació del sol i es van crear sectors suburbials, amb tot això, es va transformar radicalment el paisatge urbà i agrari.

L’any 1970 Salt va ser annexionat al municipi de Girona, però gràcies a la lluita dels seus habitants l’any 1983 va tornar a ser independent.

Actualment s’ha convertit amb una ciutat dormitori de la gent més necessitada, en el poble hi conviuen Saltencs de tota la vida amb Andalusos, Gitanos, Marroquins, Gambians …


EL SEU ESCUT
Fins l’any 1.949 Salt no tenia escut. Antigament l’ajuntament, des del segle XVII, va utilitzar tres tipus diferents de segells:




                          
 

Com ja hem dit a partir de l’any 1.949, l’Ajuntament va promoure diferents tipus d’escuts fins a arribar a l’actual segell de Salt que és aquest:
                                         
                                          Descripció de l’escut de Salt:
Una corona de príncep que fa referència al Principat de Girona, les barres Catalanes, una espiga de blat que fa relació a les activitats agrícoles del municipi, una roda de molí sobre les aigües de la sèquia Monar, que vincula el municipi amb les activitats munfactureres i industrials.